Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2018
Impólut Ciceró ....puc ser César. Com pot? per pell i vendre-li anyell a la plaça, a l escola, al jutjat, a si erra, a si està ufana dient cosa fa nosa? Cal mainada? esmi eixí allenat s´espai on!!? sense crit prou et volies, que oi? maljorn trobi: boig dotat, sabent-ne espant dejú em cries. Mon fa vers en remor afectat però en sencilla pols... séries com jo crec, ...sons jorns entre edat "orgussièncs" familiars de altres; permeto...? foc al queixal tard tant hi està... és prémisa esmenes de gent poc conscient biaix rar desà ull, vida haguera hi aties vesi omni passant-ne edat... Ufà Ens cau i adopta: ...acarícies? quant tant breu detall até temptat, ...fàstig, millor amainares calc?...esdevé altri imant-hi espantat... compost furà estulgués arrítmies prop vagà casa endarrera i tard, ...enllà algí aturi estulà d´orgiànes. Posa i diu així lluc com tal diu) (Venço al bucentaure estult acariciant tendre urbà a pell i Min dorm vides a mentre acoll...
Bambi confessa tot Desitg a sigui ja acollí escrófula atés perd rere vidre pet de tófona, ai! sia com gorja fallona de arnera riera a sot d una. Tal xáloc cabalgui d aspa desitg a sigui ja acollí escrófula atés perd, a que mai pell verda ensombri sia et mut meravellà arrambi au en vómit flami, avegui desitg en sigui ja au! acollí escrófula atés perd. (Albert Soler firmant a diferéncia d´Abiton) Per afégit en supós a àspectes on afrento es compareguda a versà  anat coincídint amb Múmmia, Espinás, Millás, e Puigdemón  d´afégir apropet a son pénsament avessat aparec d´afí i es a dir: de distinta ácte a manera aquesta setmana següent ultimant fant, i per clar negà a hipótesi tots quatre, afegeix-ho n és cinc. A raó próxima haver llégit esbrinant àrticle de Luz Sanchez Méllado en evocació própera a tàxit inmediatesa del 19 Abril del 2018.   
Aunque el resplandor que en otro tiempo fue tan brillante hoy esté por siempre oculto a mis miradas. Aunque mis ojos ya no puedan ver ese puro destello Que en mi juventud me deslumbraba Aunque nada pueda hacer volver la hora del esplendor en la yerba, de la gloria en las flores, no debemos afligirnos porqué la belleza subsiste siempre en el recuerdo… En aquella primera simpatía que habiendo sido una vez, habrá de ser por siempre en los consoladores pensamientos que brotaron del humano sufriemiento, y en la fe que mira a través de la muerte. Gracias al corazón humano, por el cual vivimos, gracias a sus ternuras, a sus alegrías y a sus temores, la flor más humilde al florecer, puede inspirarme idéas que, a menudo se muestran demasiado profundas para las lágrimas. 1807 William Wordsworth
Imatge
LES FULLESD`HERBA CANT DE MI MATEIX Walt Whitman Fulles d’herba Traducció de Jaume C. Pons Alorda Barcelona, Edicions de 1984, 2014 21 Jo sóc el poeta del Cos i sóc el poeta de l’Ànima, Els plaers del cel són dins meu i els dolors de l’infern són dins meu, Els primers me’ls implanto per fer créixer el meu jo, els segons els tradueixo        a una nova llengua. Jo sóc el poeta de la dona ben igual que de l’home, I dic que és genial ser una dona com ser un home, I dic que no hi ha res més gran que la mare dels homes. Jo canto el cant de la dilatació i de l’orgull, Ja hem tingut prou encongiments i súpliques, Jo tan sols mostro que la mida només és desenvolupament. Has deixat enrere els altres? Ets el President? Això són banalitats, perquè tots arribarem, i anirem més enllà encara. Jo sóc aquell que es passeja amb la nit dolça i fecunda, Jo crido la terra i la mar mig posseïdes per la nit. Estreny-me més fort, nit de mamelles despullades –estreny-...
Señor Mumia, In excelso doctor Patti Smith, a Puigdemón jau, estimada Amy Goodman, e Claire Dubois  avec Jennifer singing Leila, pues a más guerrero el tema peor atiende a saberse he de acercarme a lo que cuenta ser el echo primero a extensar todo su perotaje al escribir. Usted, con quién inicio, me habla de Nelson, un nombre que evoca el albor del logro a nada cegar derrota, dícese del Trafalgar en los mares se fué un batallador por la decisoría, por el choque de poténcias protegiendo empórios a recto reto al comércio, un honeroso de qué valía guarda en perder vidas, barcos, ya vá todo lo hecho arriba en cubierta por calaje de utensílios navecita, o en puerto desde atarazanas y a modo inversor previsto pérdido, sin recuerdo mágico mayor del perdedor sostuvo: el síndrome de la agalla del otro llamando a un táctismo a fugas... La única fé donde el bandidaje incómodo sostuvo ley ido por consulado. Es el echo valiente desdén al sí caer primer saco combatiente de harina de 100 poblad...
Acierto a este pájaro matar? Tal vez nunca hay tarde árbol consentido? Es acierto es fortuna aún, atrevido hombre, a que así logras mayor alzar que pobre, para hablar del consuelo hace abátido ningún lugar nace amanece a cuello como bribar errante hasta acierte ubre busque otro risueño, aquejara hasta un pobre, incienso, perfume hallé hoy dolor hallo. A tientas entonces espero en azote aspas, que nada más nada otro espeja su par, que hoy afuera pajaro un mirlo sério, añada más dolor a otro espejo más. Solo estoy gusano en ver cucaracha vuelo a qué hogaza este humano cubre esmero. Albert Soler trives
Sra ama de llaves: me decía usted que si...? Sonrio menos, tal vez, algo demasiado, luego demasiado me veo que arte afea hoy ladrón regodeo, mío conocido aleteo peor tema muele el cuidado, sonrio menos, tal vez algo, demasiado, a cara cruda tan criada lunar quan mísil menguada como el bizcocho me cunda pues secunden, sonrio, fué menos, sonrio menos, tal vez algo demasiado. (Avitón describe su sentido aparente de una sensación al leer artículo de la preciosa Amy Goodman dedicado al soldado Manning del 30 de Marzo de 2018)
Capítulo 190 Bravata consolada a irse. Lucero a qué azabache hay llave o martírio? Oigo a que este hombro: a par, codeó atrás uñas, ni ato espontánea hasta ato pluma añada. Y pastos cerca y cerca paloma a golóndrina. Donde hay sonrojo? a quizá... atreví e aflijo... hace... nió ganso pesebre hoy fué una luna, ruinas, de ahí espejo hállar cáncionero e hadas afee augmento ante augura buén caserío; pués rompo lanza ante pueda servilismo, sea criada haz mala natura e dicta tírano; sea palomo a sé... agradece poco presto. Deseé: he a en costumbre verbalismo, es tonta tarea y convence un mérito mustio pues da emplearé mi ufano mérito halle aquí apresto. Abasto huevo y desarrolle otro atolón, véa Magallanes; ...Temate a Molucas, ato entorno hágase teorizó,...y hombre guía ate por sístema a lo tón tón, hace díctese cúltura hay, solo achica paciéncia hasta hace ató costumbre y político... Yo! Eral tan qué erró mujer mía até al juzgué entorno. Día a cada poco possible coe...
Imatge
‘Félix’: un ‘thriller’ molt tendre MÒNICA PLANAS  14/04/2018 23:03     1 1     Leonardo Sbaraglia i Pere Arquillué / MOVISTAR+ CRÍTICATV MÒNICA PLANAS Movistar+ ja té a disposició dels seus abonats la sèrie de sis capítols  Félix , de Cesc Gay, que, en realitat, podria ser una pel·lícula llarga. L’acció transcorre a Andorra, on un professor de literatura busca una dona xinesa de qui s’ha enamorat perdudament. Però ella ha desaparegut, sembla que per la seva estranya implicació en una màfia xinesa que blanqueja diners.  Félix  és una mena de versió nostrada de  Top of the lake  o  Fargo : petites comunitats molt tancades on s’intenta resoldre amb moltes dificultats una trama criminal en un context geogràfic agrest, que gairebé es converteix en un obstacle més per als protagonistes. El paper de Leonardo Sbaraglia com a Félix és una delícia perquè construeix a la perfecció un pe...
Imatge
Imatge
Imatge
hola