Remiendos a Gilgamesh Atentamente, va hoy dirigido por "a tempore fortunae meditas legis", también por Fortunae fuerat ad meditandum tempore legis quae dicuntur": agradecimiento,de entrada por el hecho a que sigue, de adornar el esperpento de las guerras con el teatro de las relaciones en vista a hacer expiación a la frase que huye de tiranos ensombrecedores de los mejores hombres que en esa guerra siguen como yo, dada a un momento dado, y atentamente a espera de paz, poco cual es, digan el piropo a la foto-composición de velar por la maldad, yo descalzo, arrepentido soy al diluir acción pido ese combate. Estimado Trump y señora, espero estar no andar errado en algunas opiniones para dar paz. No me alejo, es ya nada perpetuo al visto cual hay a voracidad de economía, Son a nada las guerras y el valor de los hombres o de las leyes que ellos han escrito: ...pues en bélica debe obedecer al techo previo de gasto al singular armamento? que acrecienta clima bélico? y q...
Entrades
S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2018
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Despopularizad al hombre a ver qué bondad hace! Bulto a un ego e ir esclavo al sujeto. Por ello heroico que nunca fue hace días, sino a después caldo a las muchedumbres. Ellas, las gentes, solo éxodos, de pobres, que huían antes ya ganaron, sí héroe serías. Defendiéndolo haciéndolo o a él huirías. Y pasmosa derrota donde perdió urbe. Caso homogéneas: ...vez varíe poderes a reo a esclavo ...ande ir populosa sea apaciguó eras, perverso antaño ideal, bien: qué ahora as compró derrota otra? Conferiré oriundo erró ir pervirtiendo otra. Tebas, al redil de ego ello hizo ... Arrasa y sortilégiese: un civil fenomenal. Abitón
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
El tren Se me acaba el tiempo y hay que ceder el sitio. Así es la cosa Es curioso ver como la vida te desliza limpiamente hacia su lado más extremo a un ritmo lento o rápido según convenga sin compasión, sin pasmos, sin aspavientos: con la elegancia de la experiencia bien ensayada. Y hay que caminar hacia la hora perfecta con la cabeza erguida y el ritmo justo que da compás a los sueños... Así es la cosa. Así de simple. Un día, no lejano habrá que comenzar a hacer el equipaje porque el viejo tren espera siempre espera. Poema inédito de Pepe Rubianes
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
REPORTAJE: HOTELES CON FANTASMAS... Hotel Chelsea (Nueva York) De Caín al hombre rata POR MANUEL VICENT 19/07/2009 En la fachada del hotel Chelsea, en el 222 de la calle 23, entre la séptima y octava avenida de Nueva York, hay una placa que recuerda que allí fue arrebatado el poeta Dylan Thomas por un delírium trémens después de una fiesta y de allí fue llevado al vecino hospital St. Vincent, donde murió tres días después, el 4 de noviembre de 1953. Su última cogorza sucedió en una de las habitaciones que daban atrás cuando estaba en brazos de su amante Liz Reitell. Su cadáver fue devuelto a Laugharne, en Gales, y durante el entierro su mujer Caitlin bailó sobre el féretro en venganza por el abandono a que la había sometido. En aquella fiesta en el hotel Chelsea, el poeta galés antes de morir pronunció estas palabras: "Me he tomado 18 whiskys de un trago y creo que esto es un récord". A continuación, cedió su alma a la posteridad. Allí fue arrebatado el poeta Dylan Th...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
ROSA MONTERO Guerrera ROSA MONTERO 13/01/2009 Sucedió hace un par de meses, en la mañana de un mustio y helador día de otoño. A una hora temprana y todavía oscura, Pilar, profesora en un instituto del barrio de Guinardó, en Barcelona, llegó a su trabajo e intentó entrar con su coche al aparcamiento del centro. Delante de la puerta corredera había una anciana. "¿Trabaja usted aquí?", preguntó la mujer. La profesora contestó que sí, y entonces la señora aguardó a que aparcara. Luego se acercó a Pilar y le dijo tímidamente lo que estaba buscando: "He venido a la escuela porque me gustaría aprender a escribir". Llevaba desde las ocho de la mañana pegada a la puerta a la espera de poder hablar con alguien. La mujer tiene 82 años, se llama Mari y reside en un hogar tutelado para ancianos. Ahora Pilar va a su casa cuando puede y le da clases. A ella y a otras dos amigas de su edad que se han sumado. No sé nada de la vida de Mari, pero me imagino que no h...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Són les nou Fa fret.. Som al mes de novembre i la castanyera disposa del foc ben encès i les castanyes a punt . La meva mare em dóna la bufanda, els guants i vesteixo l´abric ben botonat i surto de casa. Fa fred i apeteix menjar castanyes. Les paperines de paper de diaris les emboliquen i no permeten refredar-se. Fico la mà a la butxaca i miro de trobar alguna pesseta per comprar una bossa. En disposo, demano i prenc de les mans de la castanyera les castanyes suggerents ,molt embolicades . Tot just a punt de menjar la castanya, desperto del son. Fa sol ,amb una lleugera jaqueta vesteixo,ja tinc setenta d´anys ,la meva mare ja no hi ès i a més la barraca de la castanyera ,desapareguda en el temps. Maria Trives
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
(Plany de Calipso) Jo veig la teva terra nua i roent,deserta, vora la mar en furia sota un penya -segat, el teu palau de pedra com una boca oberta i l´erm on brunz la vespa i on fameja el ramat. Jo soc alló que es deixa,alló que fuig i passa; l´oreig entre les fulles, l´estel que ha desistit, el doll que riu i plora i aquella tendra massa dels xuclamels que aturen un instant més la nit, T´he volgut meu per sempre,cansat de mar i onada, segur en la meva carn,corba i mel exaltada, estranger que t´entornes cap a la teva mort. Ara voldria èsser lleó que juga i mata a l´olivera inmòbil en son furor retort, però el pit m´agonitza un escorpi escarlata. La espatlla nua et lluu dún raig de lluna encesa, un àngel compadit resta prop teu fulgent, en aquest mar desert com un desert fulgent, només un bleix de vent vetlla per tu ,princesa. El teu nom,com un plany,es perd de mica en mica, seràs ben sola a dir-lo,cara al mar,dins la nit, un sospir de ressacat´el dura ...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Porqué mujer tiendes a neonazi ? Gasea otra oprime égida contrapuesta. Seno a cual constricción nada aparenta ! Sea bulle teta o cristal anacrónica, vestigio, desecha andará: oye atípica a sentires, consensuado material de hartar, ...de polos a exilio: halla ulterior rubrica, ...cuál es ácrata ? la vida en fábrica, donde produce ? tanto a cuanto es mujer gastar ? Luego hay despedirlas, vez hay de dispersarlas, vé ganador, pérdidas, ven contradichas ollas, que tan gregario es separarlas. Rotan por estaciones y muertas farolas. No existe fatalidad. Y enterrando desdichas, va en vanguardia a saber matar al dragón. Abitón
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
SONET DE RODA LLIURE Muntanya amunt empenta la pedra Sisifo: la veu rodant de nou a b all (,) i torna cap amunt, no desespera, roda aball ,i amb força la tira cap dalt. Potser he fet un sonet, pedra amunt pedra a b all,trinco tranco (.) i em canso (.) estic tip de veure rodar (- la) i estic apunt de dedicarme parar i fer el manso. , … També roda el meu cap buscant rimes, inspiracio que no arriba apareixer. Fluixa soc com poeta; paciencia em tingues! Torne-m´hi, atengueu noies, us ho demano. Em falten tres només encadenades ja ben aviat! la inspiracio acabo. Maria Trives Desola
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Sábado fue,y capricho el beso dado, capricho de varón,audaz y fino, más dulce fue el capricho masculino a este mi corazón,lobezno alado. No es que crea, no creo,si inclinado sobre mis manos te sentí divino, y me embriagué. Comprendo que este vino no es para mi ,mas juega y rueda el dado. Yo soy esa mujer que vive alerta, tu el tremendo varón que se despierta en un torrente que se ensancha en rio, y más se encrespa mientras corre y poda. Ah,me resisto,más me tiene toda, tú que nunca serás del todo mio. Alfonsina Storni Feliciano me adora y lo aborrezco; Lisardo me aborrece y yo le adoro; por quien no me apetece ingrato,lloro, y al que me llora tierno,no apetezco. a quien más me desdora,el alma ofrezco; a quien me ofrece vic timas,desdoro; desprecio al que enriquece mi decoro y al que le hace desprecios enriquezco; si con mi ofensa al uno reconvengo, me reconviene el otro a mi ofendido y al padecer de todos modos vengo; pues ambos atormentan mi sentido;...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Tiene gracia el poeta por asceta? Donde habrá ido hoy mi poeta ? de asceta... Quede huelgo ayúdame cuchufleta, galgo!!! aguante: otro albar vive, y en galga amaneciera urbe. Pule el confín, nava acabe, oh!, de asceta. Oh! ardiera ñoñez concreta a pata es gacha en regusto, corrigiera pie en autopista y Calisto narre un concreto parentesco a las lenguas. Y es grácil Melibea al poeta seria asceta. Abitón
Deslices
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Estimado Mumia Abu Jamal : Parecerá aquí tan solo te regañe por el último artículo, y es que desde ahí alejado como soy, estoy, hago relato al responsable a qué sucede pues: a si te gastes correctivo refiriéndole a ellos, de jueces y penitenciaría. Comienzo esta carta y casi de saber que eres inocente antes de nacer, y no en modo de qué sé peque alto y claro dirás. Como por que lo que vi venido a mí al leerte artículos en que veo rápido bien donde deshaces, y creo no ando errado de gustar leérmelos. Bueno, de la montaña baja la luz y que avisa, escribió Salvador Espriu . Sé empezarlo así para que rehaga a mi inocuo sentirme cuando leo algo incómodo. Dado enseguida se opina fuerte. Se cruza diálogo, sino jerga a por como lo tratarían eso incómodo de leerlo. Algo desespera por oír. En cuanto oigo frases fuertes, o ya cuando luego mejore al perorarse des del oírselos en la televisión, radio, Internet, a declaraciones o tertulias; pues se suavizaron con d...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
SAL OBERTA,Llibres del Mall (1982) Heura que m´envaiexes el ventre i la follia Freu entre el cel i l´aigua,ennovulat de foc. T´estimo: soc la pluja que amara l´enderroc d´on tenaç ,s´obrer un fruit amb color d´alegria. Heura que vens de mar.Freu amb l´ona a ple brull. L´estrall tot just et frega la pell,la vida es bada. Per tu,jo sere el sol i la lluna granada i una casa sense urc amb celler,pou i trull. L´hort foscant de l´atzar que esbatana les portes a peu pla i que convida a la festa dels lilàs. La tendressa que estrena balcó i cel de domás. El fleix que aviva en dansa d´aram les fulles mortes. L´olivera i el cep .Bóbila ,farga i era. I el gressold ´on treu flama el vol de la quimera. -------------------------------------------- Mai cap amant no ha gosat arribar al lloc extrem des de d´on tu me acarones. De dins enfora,amor,sento les ones i em faig areny i duna i penyalar. Sorra i record de demá,mans ence...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
EL SONET ANGLÉS A difèrencia del sonet petrarquiá de dos quartets i dos terets ,Shakespeare distribueix els 14 versos de forma diferent. tres estrofes de quatre versos i un apariat final - TRES AMIGUES La primera es caliu. Com lesllars ben cintrades. 6 +6 = 12 A ès humana per llei,i espurnejant per joc; 6+6= 12 B (3 QUARTETES) alegre, hospitalaria, bon company com el foc, 6+6 = 12 B donasempre escalfor,i crema de vegades 6+6= 12 A La segona ès perfum. Com un matí dç abril, 6+6 = 12 C sols per l´olor que en fa sabem les flors que amaga 6+6 = 12 D (3 QUARTETES) té la suavitat del bàlsam...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
EL SONET 2 CUARTETES I 2 TERCETS MODEL PETRARQUISTA Un soneto manda hacer Violante (11silabas) que en mi vida me he visto en tanto aprieto catorce versos dicen que es soneto: burla burlando van los tres delante. Yo pensé que no hallara consonante y estoy a la mitad del otro cuarteto; más si me veo en el primer tereto, no hay cosa en los quartetos que me espante. Por el primer terceto voy entrando y parece que entré con pie derecho, pues fin con este verso le voy dando. Ya estoy en el segundo,y aún sospecho que voy a los trece versos acabando; contad si son catorce ,y está hecho. Lope de Vega , La niña de plata 1617 La métrica la treu Joan Boscá i la treu de Petrarca i del seu amic Garcilaso de la Vega
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Cuesta bastante creer dirá poeta Vuelve y hunda en Fortuna. Pido luna, hago al dí: pregunta hace una... Si emparrará entre candores a qué levanta sesiones, rey, es así ese aún negro a deseo antes? Mande hilvanara café aúna, pedir luna, ya rehago ande pregunta alguna. De abisal nada hay, añada. Pues a suerte ahogar bebida, sea beso en ceja hundió eral cauta edad, ya en pies antes carca cuna, quieta luna vi viró al dí: a pregunté una. Más sea hoy mirara aún fortuna. Abitón
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Les hores grises Un sonet, dient confio: em va amagar consell; dir-s´ ho o pellucaré com l'ocell als dits, ben bé igual; que austera boca a farda afarti dient viure a prop, a què com segell, còpia vessant regracia u d'esperança degotant... Fas timbrat?, desservint-m´ hi llum a la vela, d'enfarfec nu m ´ hi faci i voli esquela ombrívola, "aquí rieu encerclant ben còncava" bategant mort, pequi puny de sortida, rodi a part multisecular, i afluixo incommensurable... a cana indivisible... on conquerí, el món. .. bé el món penniforme quan deixa tot bon home pagaria hom mica en vida. Si esborro és mantissa esvalotant de concerní . Abitón ( Als brasilers els dedico el poèma)
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La gent torna i arriba. Per a uns fets ferms e cossolats, de pesà cornac amb elefant asiàtic, suposa d un clavellet, imaginats, ... que n es bellesa absoluta. Ignorem la majoria en Jose Zorrilla amb el militar Maximilià, diu oligotrófica ratlla l intelectual de cim que se´n volia quan la societat no exigia mai a ningú. Era inquietud, era classe; serà crim, sé inquietut resarcir-se en algú, i èpicament, tot hom n esperà base a ser "encassellat"... turbant, llavors més opció: a conservar esplendor com avant Nabis, espartants i a bermes d arqueòlegs ardor, cerquin, trobin de Cleomenes: l espasa. Si ma grandesa fou fingir, serà tomba estable, alló anar-ne a dir, forma Kraussiana: no hi juro per cap viu, bé als morts investigo. Ara cada dos anys: si plou, on bregà passí febre, ragué on moro? No arrebato: ai! sacrifici perque tinc educació. Fabitón
Quan netegen llençols
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Llarg, amplií on va saló a quan garrí, amb què cabrejen-s´hi, mares orfes, amb tot a garbí, sense esquenes, de mar parar hi al veure-ho i ferir. A cabró toqueu-li: antiga canya! Deixessin-me l!, seu i a on no fa brot, mai ja giraré... si n hi anà, giravolt, per cap mutis... i a la gàbia, mut de muntanya. Pet setciències, toque-m´hi, reste infants, a pedres contades i aires de fora miri petjades amb nou patiment, murri bull per gàbia, llençi amunt rallants ja que sé com parli oi? rés diré igual. Tan me fot manera d igual semblant ratllant-hi peculiarítat, formant... nou a on palpo un viu? Vessant-m´hi al cap parot... Refusí regni resolt! hi vic que t entestes d anidà àguila al buc on aiguavés. Fred, gelat, tremoli fins trenc d alba arrivi sed, (ai) malalt de gèl factiu ocellà: protestes. Que de tota ala quin deu ajudés! diu formula terrenal de ciència refugi a humans, a bens i bèsties, cim a pietat, nua brana camal brotés. Sia un buc: on tot i estivà adelin...