A soso sea el buñuelo: Vendaval descubre. Vea hoy donde avenga aune en tarde aún bién tarde, pregunte ulano al frío acude. Cubo alto y guardía exogama retrancazo a más feo qué alma fornido gallo a brocheo el tema aún bién tarde fíese ulano hoy frío aún sacude. A serle fíel por mocita viejo cochero de punto bienvenida a fatria excita aún bién tarde ruje ulano enfrío auto que acude. Osea adosa penitente calme esquiva opaca urgente, fríele idioma ate tangente, aún bién tarde frío aguante ulano en regla acude. Frío dragón alado vuelva dirige tan arriero ay! va dado apareja riñon quan vulva ya bién tarde del Volga: Oh! nido sacude. Visto a hoy donde auna en tarde aún bién tarde, aguanta adeude ulano así acude. Abitón.
Entrades
S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2018
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
El balcón ! Madre de los recuerdos,la amante más querida, Tu ,mis placeres todos! !Tu ,todos mis deberes! Te acordarás de cada caricia compartida, del hogar, del hechizo de los atardeceres,! madre de los recuerdos,la amante más querida! En las noches que alumbraba con su ardor el carbón y otras , en el balcón,entre vapores rosas en las noches que alumbraba con su ardor el carbón. !Que bellos son los soles en las tardes templadas! ! que profundo el espacio! El pecho, ! que pujante! Y junto a tí ,oh, reina entre las adoradas, creia oler efluvios de tu sangre fragante. ! Que bellos son los soles en las tardes templadas! La noche se ensanchaba como una gran clausura y en lo negro mis ojos los tuyos presentian y bebia tu aliento, !oh ,veneno,oh, dulzura!, y en mis manos fraternas los pies se adormecian. La noche se ensanchaba como una gran clausura. Yo sé como evocar los minutos dichosos y echado en tus rodillas revivir mi pasado pues, ¿ donde tus encantos he ...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
El Balcón Madre de los recuerdos,irrepetible amante, tú,como todas mis delicias,tú,todos mis deberes, siempre recordaràs las caricias perfectas, el halgo del fuego,la gracia de las noches, madre de los recuerdos,irrepetible amante- En las noches encendidas por un ardor de brasas, o en el balc ón,veladas por rosados vapores, ! Que dulce era tu pecho,tu corazón que grato! 1 Amenudo dijimos tan inmortales cosas en noches encendidas por un ardor de brasas! 1Que bellos son los soles en los atardeceres! ! que profundo el espacio,que poderosa el alma! Sobre ti me inclinaba,idrolatrada rieina, creyendo respirar de tu sangre el perfume. ! Que bellos son los soles es en los atardeceres! El muro de la noche en turno se espesaba, mis ojos en lo oscuro sentian tus pupilas y bebia tu aliento,oh dulzura,oh veneno! Tus pies entre mis manos fraternales dormian El muro de lanoche en torno se espesaba. Sé el arte de evocar los minutos felices. Revivo mi pasado: cabe en tus rodil...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Le Balcon Mère des souvenirs, maîtresse des maîtresses, Ô toi, tous mes plaisirs! ô toi, tous mes devoirs! Tu te rappelleras la beauté des caresses, La douceur du foyer et le charme des soirs, Mère des souvenirs, maîtresse des maîtresses! Les soirs illuminés par l'ardeur du charbon, Et les soirs au balcon, voilés de vapeurs roses. Que ton sein m'était doux! que ton coeur m'était bon! Nous avons dit souvent d'impérissables choses Les soirs illuminés par l'ardeur du charbon. Que les soleils sont beaux dans les chaudes soirées! Que l'espace est profond! que le coeur est puissant! En me penchant vers toi, reine des adorées, Je croyais respirer le parfum de ton sang. Que les soleils sont beaux dans les chaudes soirées! La nuit s'épaississait ainsi qu'une cloison, Et mes yeux dans le noir devinaient tes prunelles, Et je buvais ton souffle, ô douceur! ô poison! Et tes pieds s'endormaient dans mes mains fraternelles. La nuit ...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Poetes simbolistes Le dormeur du val Arthur Rimbaud C’est un trou de verdure où chante une rivière, Accrochant follement aux herbes des haillons D’argent ; où le soleil, de la montagne fière, Luit : c’est un petit val qui mousse de rayons. Un soldat jeune, bouche ouverte, tête nue, Et la nuque baignant dans le frais cresson bleu, Dort ; il est étendu dans l’herbe, sous la nue, Pâle dans son lit vert où la lumière pleut. Les pieds dans les glaïeuls, il dort. Souriant comme Sourirait un enfant malade, il fait un somme : Nature, berce-le chaudement : il a froid. Les parfums ne font pas frissonner sa narine ; Il dort dans le soleil, la main sur sa poitrine, Tranquille. Il a deux trous rouges au côté droit. Arthur Rimbaud El dorment de la vall Traducció de Tomàs Martí És un racó de prat on canta un rierol que penja com un boig pelleringues de plata a l'herba; on, de l'altiva muntanya, brilla el sol; és una vall...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La balada de Aí Me digo por confianza hago ocular. Ande a verbo tal cabrón, lítico, sé abastó ñoñez medía... Ve :Aísha ay! que altivo emir rico! A ejemplo este amor profuso y juntos, da hasta mal, tan único, sé alíes amigo afloró, dio e paga dé Hégira al motor sísmico. Otras acuñadas en ligera, Yo, emulo sueño el plano radico. Bien seguro ande ley abrume Aísha... Cazó en furtiva al riesgo, siempre es duelo... Hay permitido; pegar deshonra, ... Duele a deshonra. Cual churrusco bíblico dedicó Eva un rodar cauce en piedra, ve virtud otra salpico... Qué? Quedarse sin más hay amigos que ate humanidad tópico mengüe, jiba hoy tiene a qué: bah!..., daña? Reste ahogó ánade atractivo, Cuan Zeus tapujos hablen... Viento hoy cimarrón aplico. A leve disfória: qué a presión poder? vida urde hilo fabrico, todo amigo sojuzgado de Aísha viene impuesto a ser pobre, así es el mundo, que viene tan bien, tan genial invento prometido, muestre hay multitud ate al mutis...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Romancer popular catalá d´en ALI BEN NOAB TUN (Antoni Bulbena i Tusell)traductor del Quixot en catalá La Dama d´Aragó A Aragó n´hi ha una dama boniqueta com el sol, la amor mia, boniqueta com un sol, la mia amor. Té la cabellera rossa, l´plega fins els talons: sa marela-pentinava ab unapinteta d´or: sa padrina ja la -y unta ab ayga de nou olors. Sa germana li ´entrenava los cabeils de dos en dos, cada cabell una perla, cada perla un anell d´or, cada anell d´or una cinta, que li volta tot lo cors. Son germá prou que la goyta ab un ull tot amorós, ¨Si no fosses ma germana, nos casariem abdos¨ Ella li-n fa de resposta: ¨De millors ne trobe jo¨ ¨Vols venir ab mi ,Maria, a fira a Sant Salvador? Pasarem per la boxeda, collirèm dos rams de flors: i l´altre pel teu aymador¨. Un dia ja la portaren a la fira d´Aragó, Allà al entrant de la vila, no-y faltaven compradors. Ne demanen trenta unces, ne donaren trenta-dos. Lo fadri qui l´ha comprad...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Romance / Poesia popular La Dama de Aragó A Aragó n´hi ha una dama que ès bonica com el sol, té la cabellera rossa, li arriba fins els talons. Ai adèu, Anna Maria, robadora de l´amor,ai adèu. Sa mare la pentinava amb una pinteta d´or. Cada cabell, una perla, cada perla,un anell d´or. Ai adèu, Anna Maria, robadora de l´amor,ai adèu. Son germà se la miraba amb un ull tot amoró(s) No fossim germans, Maria, mos casariem tots dos. Ai adèu, Anna Maria, robadora de l´amor,ai adèu. El seu germa la miraba amb un ull tot amoró(s). Se la mira i se l´emporta a la fira de Lió. Ai adèu, Anna Maria, robadora de l´amor,ai adèu. De tans anells que li compra li cauen del mocador. - Tingui, senyora Maria, tingui,tingui elsanells dór. Ai adèu, Anna Maria, robadora de lámor, ai adèu. I qui ès aquesta dama que llança tal resplandor? Es filla del rei de França,germana del d´Aragó. Ai adèu Anna Maria, robadora de l´amor,ai adèu. ( Com eren cantades i pasaven d...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Apocrifos ANTONIO MACHADO En Zamora hay una torre, en la torre un balcón, en el balcón una niña; su madre la peina al sol. Ha pasado un caballero, ¡ quién sabe por qué pasó; y al ver a la blanca niña, volver de noche pensó. ( retilencia Dama d´Aragó) Froilán Menese 1924 La plaza tiene una torre, la torre tiene un balcón, el balcón tiene una dama. la dama una blanca flor. Ha pasado un caballero, -¡ quién sabe por qué pasó!- y se ha llevado la plaza con su torre y su balcón, con su balcón y su dama, su dama y su blanca flor. Abel Martín 1926 Federico Garcia Lorca ROMANCE DE LA PENA NEGRA Las piquetas de los gallos cavan buscando la aurora, cuando por el monte oscuro baja Soledad Montoya. Cobre amarillo,su carne huele a caballo y a sombra. ( viene de donde ha yacido ) Yunque ahumados sus pechos, gimen canciones redondas. -Soledad: ¿Por quien preguntas? sin compaña y a estas horas? -Pregunte por quien pregunte, dime: ¿ a ti que...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Nyap verd i tendre viatge Si fora febre avui, tan sols feia un dia a casa, o altre més enllà abduí ser consciència em negui espai; tal, ja per si temps fluí com la gent adinera d emmagatzematge , i en idear , ja em refiés ordre: i a un quatern conduí, de fixar-se en nombre, diví o entresuí .. . Possibilità híbrid, com cronotopus fluctuí per espai en idioma, on al lloc mateix, res, quatre parets, jo hi derruí. Bé, Marcgravi passeja, ni val un mot dantesc, fregint dessuadora, com capsigrany: sacseja, xerra a qui va pàbul, cameja-hi allà assumptes, Marcgravi, passeja- hi , ta terra, païble e adinerada només en fa la dècada. Que simple i fratricida, raurà un germà demani estri, una destra paraula cristall que saluda, un estanc, no meu, o un toll, o bé del riu aterra i modela, suda quin pretèrit acudí a la ment si a papamosques ve dimoni on cap gir apaivagà res prurit de segona mecanoscrita sia terra embellida. Llavors a ser indolent tant de ...
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
El dolent al cine desfà la hipoacúsia La pedra al peu fa ús de un rabeig ataconant, com paro ? Un moment en fuita d'un forat, sense jo haver-hi parola prou al capsou alt, car buc, sonà i se sent, tapio oïda acaronant botó d´ebonita, pantaló volant condensada novel·la on vents camparen , oh! ensumo gaire? On? lletres, lentes, rodants d´on bufa: oneja elenc a causa baixarien. Alça renoi follia a òrbita, cinocèfala!! Brolla ozó en àngels, ja perpetuïtat toma ofesa amunt sa esteroagnosiàstica, càndid problema al mal d'amors , es tala, i malvats a maldades a fer colgat, a aire entra xic cau diorita aterra òrbita. Abitòn