PARLEN LES DONES
Parlen les dones,
la seva poesia tendra i forta. Ben pocs s’aturen a escoltar aquestes veus, que, trasbalsades, un nou llenguatge diuen nascut al fons dels segles. (De Dins l’esfera del temps, 1998)
Montserrat Abelló
|
Tal soc fondre deixadessa on reto a nostrà forma ser pleitesia al crim? Aquí ens dormiren per on cau un somni en fora voraginós. Cap nus ibéric, llaç amunt aus delí, o pí informi allá serrós, aprés conquesta el boig bríball més borni, perdó, va plà e mesetós. De lítoral humedal san Pere plujós, o sequet mitjorn apleguí dimoni a bé on testa bufa i oliós petà a pròpis enutjos, sort bec escarafall de ploma em vulgui; ah! alentà allunyà cendrós que a poc mar hi deixi pell horrenda a vi. Sia Asclepi penjà penarós de massa camí a espasa fou llarg a àvid si petja encara és Guifré fosc massa afí un altre no hi sap fins on ser-ho. Sia fosc a on reconquerir, distint torn, i a ser fia Peronella allità ponent en Casal barceloní cap on Roncesvalles e morí la illa, perdo a ma fé una abandó així és. Se és just i sà en ment alliberi evidència. Torno a vendre´m a désitg, fora poeta el vent que roja hi fa falàcia, peto on terra temi enuitg...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada