Quan netegen llençols
Llarg, amplií on va saló a quan garrí,
amb què cabrejen-s´hi, mares orfes,
amb tot a garbí, sense esquenes,
de mar parar hi al veure-ho i ferir.
A cabró toqueu-li: antiga canya!
Deixessin-me l!, seu i a on no fa brot,
mai ja giraré... si n hi anà, giravolt,
per cap mutis... i a la gàbia, mut de muntanya.
Pet setciències, toque-m´hi, reste infants,
a pedres contades i aires de fora
miri petjades amb nou patiment,
murri bull per gàbia, llençi amunt rallants
ja que sé com parli oi? rés diré igual.
Tan me fot manera d igual semblant
ratllant-hi peculiarítat, formant...
nou a on palpo un viu? Vessant-m´hi al cap parot...
Refusí regni resolt! hi vic que t entestes
d anidà àguila al buc on aiguavés. Fred,
gelat, tremoli fins trenc d alba arrivi sed,
(ai) malalt de gèl factiu ocellà: protestes.
Que de tota ala quin deu ajudés!
diu formula terrenal de ciència
refugi a humans, a bens i bèsties,
cim a pietat, nua brana camal brotés.
Sia un buc: on tot i estivà adelint-me-hi,
seguem brostim, tardor primaveral,
quan capcot miro a canvi qui pren mal
per nova época, o si ja no surt mai.
Plegui, ja volant vol al moravit
sia acompanyà un moment l oreneta,
ja et venc... a enteníment dut alerta
no saps si vé l última que ha resistit.
Doncs, mar per el garrí!! atés es aigua
la mai bandera més orfe,
espera el camp tancat,el bosc, la carrua
fins forratges, garrofers, ... un nou diable.
No, a donà mai! atén al que és bèstia,
fent cossigolles a entendrir nuca,
si diu un, una: em follo unça més bota.
Sé, el poble d ombrèvola carracuca.
...díguent-ne espesosos fruits cagadubtes.
amb què cabrejen-s´hi, mares orfes,
amb tot a garbí, sense esquenes,
de mar parar hi al veure-ho i ferir.
A cabró toqueu-li: antiga canya!
Deixessin-me l!, seu i a on no fa brot,
mai ja giraré... si n hi anà, giravolt,
per cap mutis... i a la gàbia, mut de muntanya.
Pet setciències, toque-m´hi, reste infants,
a pedres contades i aires de fora
miri petjades amb nou patiment,
murri bull per gàbia, llençi amunt rallants
ja que sé com parli oi? rés diré igual.
Tan me fot manera d igual semblant
ratllant-hi peculiarítat, formant...
nou a on palpo un viu? Vessant-m´hi al cap parot...
Refusí regni resolt! hi vic que t entestes
d anidà àguila al buc on aiguavés. Fred,
gelat, tremoli fins trenc d alba arrivi sed,
(ai) malalt de gèl factiu ocellà: protestes.
Que de tota ala quin deu ajudés!
diu formula terrenal de ciència
refugi a humans, a bens i bèsties,
cim a pietat, nua brana camal brotés.
Sia un buc: on tot i estivà adelint-me-hi,
seguem brostim, tardor primaveral,
quan capcot miro a canvi qui pren mal
per nova época, o si ja no surt mai.
Plegui, ja volant vol al moravit
sia acompanyà un moment l oreneta,
ja et venc... a enteníment dut alerta
no saps si vé l última que ha resistit.
Doncs, mar per el garrí!! atés es aigua
la mai bandera més orfe,
espera el camp tancat,el bosc, la carrua
fins forratges, garrofers, ... un nou diable.
No, a donà mai! atén al que és bèstia,
fent cossigolles a entendrir nuca,
si diu un, una: em follo unça més bota.
Sé, el poble d ombrèvola carracuca.
...díguent-ne espesosos fruits cagadubtes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada