Romance / Poesia popular

La Dama de Aragó

A Aragó n´hi ha una dama
que ès bonica com el sol,
té la cabellera rossa,
li arriba fins els talons.
Ai adèu, Anna Maria,
robadora de l´amor,ai adèu.

Sa mare la pentinava
amb una pinteta d´or.
Cada cabell, una perla,
cada perla,un anell d´or.
Ai adèu, Anna Maria,
robadora de l´amor,ai adèu.

Son germà se la miraba
amb un ull tot amoró(s)
No fossim germans, Maria,
mos casariem tots dos.
Ai adèu, Anna Maria,
robadora de  l´amor,ai adèu.

El seu germa la miraba
amb un ull tot amoró(s).
Se la mira i se l´emporta
a la fira de Lió.
Ai adèu, Anna Maria,
robadora de l´amor,ai adèu.

De tans anells que li compra
li cauen del mocador.
- Tingui, senyora Maria,
tingui,tingui elsanells dór.
Ai adèu, Anna Maria,
robadora de lámor, ai adèu.

I qui ès aquesta dama
que llança tal resplandor?
Es filla del rei de França,germana del d´Aragó.
Ai adèu Anna Maria,
robadora de l´amor,ai adèu.


( Com eren cantades i pasaven de boca orella canviaben el contingut)





La filla del rei de França

A la finestre daurada
estava na Blancaflor.
Adèu princesa,
n´es més bella que un fil d´or,
adèu amor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog