Romancer popular catalá d´en ALI BEN NOAB TUN
(Antoni Bulbena i Tusell)traductor del Quixot en catalá
La Dama d´Aragó
A Aragó n´hi ha una dama
boniqueta com el sol,
la amor mia,
boniqueta com un sol,
la mia amor.
Té la cabellera rossa,
l´plega fins els talons:
sa marela-pentinava
ab unapinteta d´or:
sa padrina ja la -y unta
ab ayga de nou olors.
Sa germana li ´entrenava
los cabeils de dos en dos,
cada cabell una perla,
cada perla un anell d´or,
cada anell d´or una cinta,
que li volta tot lo cors.
Son germá prou que la goyta
ab un ull tot amorós,
¨Si no fosses ma germana,
nos casariem abdos¨
Ella li-n fa de resposta:
¨De millors ne trobe jo¨
¨Vols venir ab mi ,Maria,
a fira a Sant Salvador?
Pasarem per la boxeda,
collirèm dos rams de flors:
i l´altre pel teu aymador¨.
Un dia ja la portaren
a la fira d´Aragó,
Allà al entrant de la vila,
no-y faltaven compradors.
Ne demanen trenta unces,
ne donaren trenta-dos.
Lo fadri qui l´ha comprada
bé se-n té per venturós!
De tants anells qui l´ha comprada
bé se-n té per venturós!
De tants qnells que li -n compra,
li cauen del moador.
Mentre que ls anells li queyen,
toquen a missa major.
¨Germá,germá,anem a missa,
anem a missa major¨.
Si la-n ha portada a missa
sobre d´un cavall grisó:
a la entrada de la esglesia,
los altars relluhen tots.
Per pendre l´ayga beneyta,
tenia un canonet d´or:
axí com va pendre l´ayga ,
les piques se tornen flors.
Les dames ,con la van veure,
prompte li varen fer lloch;
en terra seyen les dames
y ella en cadireta d´or.
Capellà qui diu la missa
n´ha perduda la lliçó;
lo scolà qui la ajudava
no n´hi sap donar rahó.
¨De quí ès la dama aquella
qui llança tanta esplendor?
-N´ès la filla del Rey de França,
germana del d´Aragó.
Si per cas no-u voleu creure ,
mirau-vos -l´çabató;
veurèu les tres flors de lliri
e les armes d´Aragó.
EL TESTAMENT DÁMELIA (Recull Milà Fontanals 1853)
Malalta està,malalta,
la filla del bon rei;
comtes la van a veure,
comtes i noble gent.
Ai ,que el meu cor se m´nua
comun pom de clavells!
També n´hi va sa mare
quan ja no hi ha remei.
-Filla ,la meva filla,
de quin mal us queixeu?
- Mare la meva mare ,
bé prou que ho sabeu.
Metzines m´n´heu dades
que em nuen el cor meu.
- Filla,la meva filla,
d´aixó us confessareu;
quan sereu confessada
el testament fareu.
- Mare la meva mare,
ja en tinc fet testament;
del testament que he fet,
goig d´ell vós no n´haureu;
Set castells tinc a França,
(Antoni Bulbena i Tusell)traductor del Quixot en catalá
La Dama d´Aragó
A Aragó n´hi ha una dama
boniqueta com el sol,
la amor mia,
boniqueta com un sol,
la mia amor.
Té la cabellera rossa,
l´plega fins els talons:
sa marela-pentinava
ab unapinteta d´or:
sa padrina ja la -y unta
ab ayga de nou olors.
Sa germana li ´entrenava
los cabeils de dos en dos,
cada cabell una perla,
cada perla un anell d´or,
cada anell d´or una cinta,
que li volta tot lo cors.
Son germá prou que la goyta
ab un ull tot amorós,
¨Si no fosses ma germana,
nos casariem abdos¨
Ella li-n fa de resposta:
¨De millors ne trobe jo¨
¨Vols venir ab mi ,Maria,
a fira a Sant Salvador?
Pasarem per la boxeda,
collirèm dos rams de flors:
i l´altre pel teu aymador¨.
Un dia ja la portaren
a la fira d´Aragó,
Allà al entrant de la vila,
no-y faltaven compradors.
Ne demanen trenta unces,
ne donaren trenta-dos.
Lo fadri qui l´ha comprada
bé se-n té per venturós!
De tants anells qui l´ha comprada
bé se-n té per venturós!
De tants qnells que li -n compra,
li cauen del moador.
Mentre que ls anells li queyen,
toquen a missa major.
¨Germá,germá,anem a missa,
anem a missa major¨.
Si la-n ha portada a missa
sobre d´un cavall grisó:
a la entrada de la esglesia,
los altars relluhen tots.
Per pendre l´ayga beneyta,
tenia un canonet d´or:
axí com va pendre l´ayga ,
les piques se tornen flors.
Les dames ,con la van veure,
prompte li varen fer lloch;
en terra seyen les dames
y ella en cadireta d´or.
Capellà qui diu la missa
n´ha perduda la lliçó;
lo scolà qui la ajudava
no n´hi sap donar rahó.
¨De quí ès la dama aquella
qui llança tanta esplendor?
-N´ès la filla del Rey de França,
germana del d´Aragó.
Si per cas no-u voleu creure ,
mirau-vos -l´çabató;
veurèu les tres flors de lliri
e les armes d´Aragó.
EL TESTAMENT DÁMELIA (Recull Milà Fontanals 1853)
Malalta està,malalta,
la filla del bon rei;
comtes la van a veure,
comtes i noble gent.
Ai ,que el meu cor se m´nua
comun pom de clavells!
També n´hi va sa mare
quan ja no hi ha remei.
-Filla ,la meva filla,
de quin mal us queixeu?
- Mare la meva mare ,
bé prou que ho sabeu.
Metzines m´n´heu dades
que em nuen el cor meu.
- Filla,la meva filla,
d´aixó us confessareu;
quan sereu confessada
el testament fareu.
- Mare la meva mare,
ja en tinc fet testament;
del testament que he fet,
goig d´ell vós no n´haureu;
Set castells tinc a França,
tots set en poder meu;
quatre els deixo a Don Carles,
a Don Carles,germá meu.
Totes les meves joies
als encants les vendreu;
dels diners que us donin
Sant Oli en comprareu,
per fer cremar les llànties
nit i dia fareu
que la gent en veure-les
per mi prenguin a Dèu.
-Filla ,lameva filla,
i a mí què em deixareu?
-Mare la meva mare,
us deixo el marit meu
perqué us el tingueu tancat
en la cambra,com ja feu,
perqué tendres caricies
a la cara li feu,
i us deixo les xinnel-lesl,
lesxinel-les dels peus,
perqué quan baixeu l´escala
el coll us hi trenqueu.
Ai,el meu cor se´m nua
com un pom de clavells.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada