"Vessar calgui esma al poble kurd"

Vora algú en si últim?
S esqueia en morabatí un cèntim.
So atenc!!! Cant d'aigua onda a gebre,
d assuaji en foll envit pobre, 
calè a mals serens, m hi cobra
e a fons cobegi. Vé altri ànim
vora algú si últim
s esqueia a morabatí al cèntim,
que ajudi a fruità on delir fi,
tant avingui ahir, que a la fi,
desoint- m´hi oc- joglar, bordó afí,
vora poc regimenti ànim,
vora algú, sí... últim,
desfà: anà el morabatí a cèntim.

D ara endavant, cremi´m accent, visc trenc àvida
jugà i enyor podria penyora a espasa,
cofoi estén bregà en tort i dret dubtosa,
que alabança atengui empaiti esferida
en el mateix, font rica per dubtada.
Se ignora prou guerra esfongui cada passà
me calmi, terrabastegi pluvim tardà,
plujosa ferida a guarir ruixada,
que vèncer àdhuc anell a muntanya,
tan inversa al toll, veu humana, fou aplega
koiné apilà cert ideà idea esmorteí;
i erals de muntanya e home amb cabanya.
Pols de fosc intel·lecte esbatussara,
ja fa segles, clot de vent, coi de veí!!!!

Vora algú a cua últim 
s esqueia or morabatí a cèntim;
tal pes lleuger. Sap qui mana cap obre
més fonda hi pot donar vigília al pebre,
ja n entén bàndol, terra, a què vibra? 
Car a la raó esser pusil·lànime 
vora algú avè últim
li escau or morabatí en cèntim.
Tota terra xerrica trobat rafi
agafi atonyinà seguit 
n urgeix diplomàtic ànim
vora algú últim,
n ha escaigut, morabatí i cèntim.

F Abitón 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog