Xumet per si vindrá bram
Té sanguínia actítud a deu raure on raja
quan crit de seca dugui a plet
dià un captiveri de jove arruïnada
que tant rebaixa bramul afí so.
A primera línia que mai a d avançar,
més esbarjo i com ser-n hi tancats esments
vistos arrepapar-se darrere buidor.
Des de dins insults de veu baixa,
soporífics; on mai acuren encertar-n´hi ja ser remei...
xafats dies fets a seients, de trenc d'alba matinera
i dejú, e fred, e voluntat de viure
però trenant budell de la mare quan crida.
I a la quinta, ja el xai remena que ja mort,
allò fou la por que de un avi que tenia.
I devé n´hi ha d empesos a la guerra, m ensenyo.
De aviadors e bombes, penyora de dama,
de la civil i ben espanyola a negres i blanques,
matant-ne, aquell empaitava darrera
i a mala sort, en més greu ràbia manava
per la bandera que aguantarà trinxera.
Sé malbé fa a fer-se en quantitat
de segment poblacional en fosca piràmide
de prats il·lustres, de parar: de comptar tip
acabaré desert, i a ganes fumudes
menjaré a veure l'intent desertés cabrit
quan tots amb gana, foren foraden de mal·lèol
entre tíbia i turmell, entre set i gana,
o entre gent boja i gent anada, fugint
e anar fundant un nou animal mig bucentàure
sempre amb ganes darrera teu, i talòs d'óssos.
Sempre anant darrere teu
i sempre avant teu t avança,
e sempre perdut a un món tan ufà
ja i per què guanya qui tristesa no importa aparegut
o per aparèixer, de lo corpori tres cabrits i cap balda,
avé de àngels sense sexe de flamants cares,
doncs qui sempre hi han faves comptades,
e bajanes a manta, ruc és ser ximple
o també ser els esposos de un tenebrós ase.
I un pet de gla que perd la vigilància
de sentinel·la-la d'una ja perduda ordre,
a verda nafrà col d'on mai surt herba.
Avitón
Té sanguínia actítud a deu raure on raja
quan crit de seca dugui a plet
dià un captiveri de jove arruïnada
que tant rebaixa bramul afí so.
A primera línia que mai a d avançar,
més esbarjo i com ser-n hi tancats esments
vistos arrepapar-se darrere buidor.
Des de dins insults de veu baixa,
soporífics; on mai acuren encertar-n´hi ja ser remei...
xafats dies fets a seients, de trenc d'alba matinera
i dejú, e fred, e voluntat de viure
però trenant budell de la mare quan crida.
I a la quinta, ja el xai remena que ja mort,
allò fou la por que de un avi que tenia.
I devé n´hi ha d empesos a la guerra, m ensenyo.
De aviadors e bombes, penyora de dama,
de la civil i ben espanyola a negres i blanques,
matant-ne, aquell empaitava darrera
i a mala sort, en més greu ràbia manava
per la bandera que aguantarà trinxera.
Sé malbé fa a fer-se en quantitat
de segment poblacional en fosca piràmide
de prats il·lustres, de parar: de comptar tip
acabaré desert, i a ganes fumudes
menjaré a veure l'intent desertés cabrit
quan tots amb gana, foren foraden de mal·lèol
entre tíbia i turmell, entre set i gana,
o entre gent boja i gent anada, fugint
e anar fundant un nou animal mig bucentàure
sempre amb ganes darrera teu, i talòs d'óssos.
Sempre anant darrere teu
i sempre avant teu t avança,
e sempre perdut a un món tan ufà
ja i per què guanya qui tristesa no importa aparegut
o per aparèixer, de lo corpori tres cabrits i cap balda,
avé de àngels sense sexe de flamants cares,
doncs qui sempre hi han faves comptades,
e bajanes a manta, ruc és ser ximple
o també ser els esposos de un tenebrós ase.
I un pet de gla que perd la vigilància
de sentinel·la-la d'una ja perduda ordre,
a verda nafrà col d'on mai surt herba.
Avitón
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada