La épica renaixença de Barj.
Ja guareta amb dejú al somni e força ailla
pany de trobada, del tir mesquí al blocaus...
Veig modisme, polseguera opal i alada,
mal batzac pot semala del gratella ous,
pito al refé dejú on guariré boscatge...
Cara puteria a gavella i guarnició em mous?
doncs, terra colgada a ta esma, ragué un parany dau
en on? fingí induïda a ton mirà a guardià amb set sous
ho esbrini alt reallotjà a la cel.la.
Ondimà! És a dir: Barj! ja cridà augur en volà aus,
al cel cim, igual adivino
al monjo! en ton hieràtic infortuniós
resti em pari, cel.la a com contradictori ho mous.
Que pietat fa dejú insigne mode a Barj
e a on? d ofendre poetes... tu fomut marí insidiós,
et penji a pagar pena un momentani a valer.
Cap obert repte a sol era dard plaent;
dic bé esmonyir-hi un vent furto on t abstraus...
Llençes, i esmorteint tal Balzac ja considera-ho
furibund prés ta pèl naturalime acús...
E a quan gemega tot típic fet conscient.
Real s hi queda a garjola on per mal, ser estorb.
Que Barj jo... altri?... cap català ossut entenc i a rés nou
m hi pega cansalada de ma terra;
de àtom magnánim, sé presoner a fraus
al llenguà desposi tímid fregall idomar-ho,
per estendre ma terra,
com Jordi de sant Jordi,
diu, colgant me lleu e vestint despull,
e trob lleuger e feixuc gran llarg carg,
e quan me bany me pens no em remull,
e sucre dolç me semblarà fel amarg.
Així, Barj, d intuí ho tens a tema tan suntuós!
Refrec sómines ton menudall a lletres,
i rés salva ton imponent lletra a ilusioni mous
sense ni una pel.la d argent a gramàtica:
ja et val cap episódi on comprenen raons,
dret a tu: Neruda n es endeví i et moscallegita
marrant-l ho a camí a xai tendre.
Cert, que amb fet, guardià sí omplo a ser de versos altius,
i de fet set fins fer fruità sabrosos
a font del tendre batzacós arrimà a bassols exigus,
sec a calar-hi un vaixell fast al bosc fet obsequiós.
Ja guareta amb dejú al somni e força ailla
pany de trobada, del tir mesquí al blocaus...
Veig modisme, polseguera opal i alada,
mal batzac pot semala del gratella ous,
pito al refé dejú on guariré boscatge...
Cara puteria a gavella i guarnició em mous?
doncs, terra colgada a ta esma, ragué un parany dau
en on? fingí induïda a ton mirà a guardià amb set sous
ho esbrini alt reallotjà a la cel.la.
Ondimà! És a dir: Barj! ja cridà augur en volà aus,
al cel cim, igual adivino
al monjo! en ton hieràtic infortuniós
resti em pari, cel.la a com contradictori ho mous.
Que pietat fa dejú insigne mode a Barj
e a on? d ofendre poetes... tu fomut marí insidiós,
et penji a pagar pena un momentani a valer.
Cap obert repte a sol era dard plaent;
dic bé esmonyir-hi un vent furto on t abstraus...
Llençes, i esmorteint tal Balzac ja considera-ho
furibund prés ta pèl naturalime acús...
E a quan gemega tot típic fet conscient.
Real s hi queda a garjola on per mal, ser estorb.
Que Barj jo... altri?... cap català ossut entenc i a rés nou
m hi pega cansalada de ma terra;
de àtom magnánim, sé presoner a fraus
al llenguà desposi tímid fregall idomar-ho,
per estendre ma terra,
com Jordi de sant Jordi,
diu, colgant me lleu e vestint despull,
e trob lleuger e feixuc gran llarg carg,
e quan me bany me pens no em remull,
e sucre dolç me semblarà fel amarg.
Així, Barj, d intuí ho tens a tema tan suntuós!
Refrec sómines ton menudall a lletres,
i rés salva ton imponent lletra a ilusioni mous
sense ni una pel.la d argent a gramàtica:
ja et val cap episódi on comprenen raons,
dret a tu: Neruda n es endeví i et moscallegita
marrant-l ho a camí a xai tendre.
Cert, que amb fet, guardià sí omplo a ser de versos altius,
i de fet set fins fer fruità sabrosos
a font del tendre batzacós arrimà a bassols exigus,
sec a calar-hi un vaixell fast al bosc fet obsequiós.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada