Nova economia verda perilla
Punya l´home esquifit a què ha d empènyer.
Talòs decep la roba absent apremi,
rondinà, e ordinador ordre afirmi,
i en soroll computà xiula e renya,
clap clap, tanoca d'enuig passiu afanya
que ni consent ni anar a tombar camí,
si bloom, flor d aigua, de feina d estanyer
embadelí avé metall obre si copièm-hi:
de gelós no ho atregui hora engargussa
que empenta gelós elefant, ésser incòlume,
plà elefantí de personada bilabial.
Tan generós espai vas avé perdre?
D ordre als llavis a demà que ve altisonant esma,
al cabàs, terra arribada estival...
si somni atenc li varen també prendre.
Fotent excusa: als catalans, com cabra
tamarao bòvida, de passi afanya
de indret obscur, vell, ... i el que queda en mimi
a sé de defugir se´m demana calmi
anar-m en en recés de pinassa o poc canyer...
És esma al treball en guany cabdal atènyer
classe social de bona defenestrar-m´hi
enriquir alguna persona que a vàlua animi.
De absurds contemple i canvi en valer allunya
hirsutisme en els teclats esponjosos...
potser ja avé és tot el que viu en mi, i no recordi,
no tinc sabor, no tinc rei, ni sobirà,
i al senglar el caçen talli nova Catalunya,
e qui rondinés, batec per fires de clau al vespre.
Talòs decep la roba absent apremi,
rondinà, e ordinador ordre afirmi,
i en soroll computà xiula e renya,
clap clap, tanoca d'enuig passiu afanya
que ni consent ni anar a tombar camí,
si bloom, flor d aigua, de feina d estanyer
embadelí avé metall obre si copièm-hi:
de gelós no ho atregui hora engargussa
que empenta gelós elefant, ésser incòlume,
plà elefantí de personada bilabial.
Tan generós espai vas avé perdre?
D ordre als llavis a demà que ve altisonant esma,
al cabàs, terra arribada estival...
si somni atenc li varen també prendre.
Fotent excusa: als catalans, com cabra
tamarao bòvida, de passi afanya
de indret obscur, vell, ... i el que queda en mimi
a sé de defugir se´m demana calmi
anar-m en en recés de pinassa o poc canyer...
És esma al treball en guany cabdal atènyer
classe social de bona defenestrar-m´hi
enriquir alguna persona que a vàlua animi.
De absurds contemple i canvi en valer allunya
hirsutisme en els teclats esponjosos...
potser ja avé és tot el que viu en mi, i no recordi,
no tinc sabor, no tinc rei, ni sobirà,
i al senglar el caçen talli nova Catalunya,
e qui rondinés, batec per fires de clau al vespre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada